Semblaria imposible que un noi de divuit anys e innocent, amb les idees ben clares, poc capital tingués una empresa i que s’ocupés de la meitat d’aquesta?
Guillen Carol, un noi català i de bona familia, que acaba de cumplir la majoria d’edat va decidir introduir-se en el negoci de fer una empresa fa dos mesos. Com tot jovent, sempre fas bejenades i bogeries, però en ell se’l veia molt segur de que seguiria fins al final en aquest projecte.
Aquesta idea se li va acudir parlant un dia qualsevol amb el seu amic i soci. Per a ells dos era un joc..encara que va acabar sent una realitat. Ell en unes declaracions es sincerava i deia que ho feia per lucrar-se i passar-s’ho bé.
Per les circumstàncies que tenen, poc capital i la dificultat d’avui en dia tenir un negoci, sembla que no puguin prosperar, però té un punt a favor: els contactes. Gràcies a ser de bona familía i al tenir quatre pares, com diu ell, si no els hi surt bé una cosa, sempre tindran algú per trobar la solució. El que els hi va succeir amb ells, no crec que a tothom els hi passi a ningú .Guillem estava dormint i va rebre un missatge del seu amic i soci, Guillem Laporta, a les quatre del damatí, dient-li que havia comprat un vol per anar a Xina i que s’anava. El bitllet va ser clau perquè a més de deixar “a dos veles” als dos Guillems també va ser l’inici d’aquell negoci. Aquesta empresa que han creat es dedica a la importació de productes de Xangai. Sent més precisos, fan el merchandising per a les altres empreses: fent rellotges, camisetes, bolígrafs..Ell, el Guillem, explicava que al tenir tan poc capital assumien un risc i era que a més de comprar-ho allà, també ho marquen allà. Per exemple un bolígraf de la marca bic, allà fan exactament igual el bolígraf, tot i no ser de la marca bic. Al tenir tan pocs diners aprofiten que la obra és molt més barata allà a Xangai. A més són pocs treballadors dues a Xangai i tres a Barcelona. A Xangai tenen dues noies que vigilen, miren els productes i els hi fan les fotos. Una vegada fetes les envien a Barcelona , perquè mirin que tot està ben controlat.
Els tres treballadors de Barcelona sorprenentment són ben joves:
Guillem Carol, 18 anys, s’ocupa d’entregar propostes i entrevistar-se. Guillem Laporta s’ocupa de totes les comptes i té 19 anys. L’últim fitxatge és l’Oriol Gené, un noi de 17 anys que els hi fa els dissenys.
L‘única pega que pots trobar en aquest projecte és la explotació infantil. Tenen tots els papers necessaris conforme no hi hagi explotació infantil. Però al preguntar. si sabés que hi ha explotació infantil ho amagaria?- Ell va dir que si.
Un noi que té tot ben clar i ja té un altre projecte de futur, amb un esperit de 18 anys i que encara que tinguin poca experiència no els frenarà ningú. No pot respondre que si amagaria la explotació infantil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario