UN DIA DE SANT JORDI

Un moment, el dia de Sant Jordi a les 18:30 de la tarda. Un lloc, Rambla de les Flors. Una persona, Jo.

Avui 23 d’abril, Sant Jordi, com cada any tothom surt a celebrar la llegenda de l’heroi i el Drac. Un dia en el que casi tothom surt tot il·lusionat per poder rebre o donar la rosa i el llibre. Només has d’anar a la Plaça Catalunya i mirar...jo mentre començava a baixar la Rambla de les Flors contemplava en especial interès la cara de tots aquells individus que havien decidit sortir al carrer i poder-ho celebrar. Totes aquelles paradetes plenes de regals, llibres..feien molt de goig, però especialment quan miraves aquelles abraçades o petons que es donaven la gent pel llibre o rosa que li havien regalat.

Baixant per la Rambla, jo em sentia com sempre ni més feliç ni menys feliç com a molta gent li haurà succeït; un dia més en que hi havia més gent del normal aquella hora i en aquella plaça.

El primer que em cridava l’atenció era un grup de gent que estava fent el "tren" i anava cridant amb un radiocasset amb la música ben forta; però sempre amb el somriure a la cara.

Famílies catalanes i algunes d’estrangeres amb els seus pares, mares i fills/es, els veies tant units mirant i regalant els llibres i roses.. Fins i tot, en la paradeta que sempre estan els animals; un pare li deia a la filla que anés a veure aquell animal. però si hagués estat un altre dia ho haguessin fet amb tan d’entusiasme?

Amics i amigues de tota mena, gitanos,’pijos’, punk, gòtics..anaven passejant per aquella Rambla interminable i plena de gent. Conversaven , reien, s’abraçaven, es donaven petons..observant els llibres i sempre mirant el millor per aquella persona que li pogués agradar aquell llibre, rosa o regal i que el recordés sempre.

I en qualsevol Sant Jordi o dia dels enamorats, com alguns ho creuen, no pot faltar aquells matrimonis, aquelles parelles que acaben de començar o que ja porten temps junts. Hi havien tantes parelles mirant-se com dos enamorats,amb un somriure d’orella a orella, agafats de la mà, fent-se acaricies, amb la seva rosa i llibre tan feliços…

Em paro a pensar i és necessari que hagi d’existir aquest dia, Sant Jordi, perquè vegis a la gent realment feliç i amb tanta passió?

Perquè fent una comparació amb altres dies: aquells somriures, il·lusió, aquella gentada, aquella curiositat de mirar que passa, de sortir al carrer, de demostrar els sentiments..no passa mai o casi mai..només quan és un dia senyalat. Ja és hora de canviar-ho.