PRIMER OBJECTIU

El dia 12 de febrer del 2007 s’iniciava el segon quatrimestre de periodisme, comunicació audivisual i publicitat a la Universitat Ramon Llull. A les 6 a l’aula 405 em topava amb el primer repte: seminari. Jo estava nerviosa i inquieta, expectant i pensativa a l’espera del nou seminari. Al principi de la classe Enric Vila, el professor, ens va explicar per sobre la seva biografía. També ens va dir que el nostre grup era el seu primer seminari i que per aquest motiu haviem de tenir-li una mica de paciència. Seguidament va parlar-nos de les lectures que hauriem de fer pel seminari , la primera de les quals tenia per títol “La Xava”. Aquest llibre era un dels seus preferits perquè parlava de la vida al barri del Raval. Jo mai havia sentit a parlar d’aquest llibre. Ell seguia parlant i jo l’escoltava atentament encara que s’ha de reconèixer que a vegades me n’anava a l’altre món. Coneixia a tots els meus companys i per això, tot i el silenci del primer dia hi va haver algun somriure de complicitat amb alguna persona i una tos enmig del silenci mentre tots estavem escoltant-lo. La lectura d’una entrevista de Kapucinski venia a continuació. El professor indicava qui havia de llegir. Jo cada vegada estava més expectant i neguitosa per fer-ho per que no volia fer el rídicul davant de la gent. Però a mi no em va tocar llegir l’entrevista sinó un altre text de dues págines d’un autor que li agradava al professor. Em va toca llegir dues pàgines i mentre llegia el cor m’anava cada vegada més ràpid i per això m’entrebencava. En fi, el primer dia sempre es així. Al finalitzar el text i comentar-lo ja havien passat les dues hores pertinents i seguia sentint-me igual de nerviosa, inquieta, pensativa però ara amb força, ganes de començar i pensant en com aniria aquest seminari.