'LA XAVA' de Juli Vallmitjana

LA REALITAT DELS BARRIS MÉS POBRES DE BARCELONA

Juli Vallmitjana (1873-1937) nascut a Catalunya i modernista. Home polifacètic que treballa en els camps de l’orfebreria, la literatura i la pintura, una afició que sempre estarà present en la seva vida. Vallmitjana sempre s’ha sentit atret i ha mostrat molt d’interés per les vides marginals. Per arribar més a fons a aquest món de pobresa, decideix anar a viure als barris baixos per saber realment quins són els seus hàbits i com sobrevivien. Aquesta món es veu reflexat a les seves novel.les Sota Montjuic i La Xava. Sota Montjuic succeeix on el nom ja indica i va des de la volta d'en Cirés i el barri de les Drassanes a les planes del Llobregat, l’argument és que una petita part de la població se les intenta apanyar per sobreviure sense treballar i amb conflictes amb obrers, pagesos. L’altre novel.la que es va escriure l’any 1910, Enric Casasses la va editar i va fa petits canvis encara que segueix tenint la mateixa estructura i significació. Aquesta novel.la té dos punts claus: la primera l’argument i l’estructura i l’estética que utilitza.

La Xava ens mostra els ambients més pobres de la ciutat de Barcelona a principis del s.XX. L’autor ens submergeix en un món ple de mentides, infidelitats, prostitutes, robatoris, vicis..ambientat en el barri del Raval.

En aquesta obra, Vallmitjana explica la història d’una noia, La Xava(abans es deia Roseta), en la qual, ha de tirar endavant, tot i les múltiples adversitats que se li presenten. L’autor agafa la història d’aquest pobra nena com a fil conductor durant tota la novel.la. La noia ja desde petita té grans complicacions: primera ser la mare de la seva germana petita i aguantar les pallisses, insults de la seva pròpia mare La seva inexperiència e ingenuitat feia que la gent s’aprofités d’ella com és el cas d’en Sèbio. Un dels personatges més característics d’aquesta novel.la és La Gravada, la seva mare, un mal exemple per ella que era una alcohólica, violenta, mal humorada, egoista i cada dia es portava a un home al seu llit (tenint un marit) .Un estereotip que no hauria d’existir en cap societat. D’altra banda el seu pare anava i venia i durant molts anys va estar a la presó i això suposava no fer-se càrrec de la nena. La seva germana, la Dolors, acaba anant-se a França. Després de la mort de la seva mare i l’abandó de la seva familia, la protagonista s’ha de buscar la vida. Rafel, un simple amic i que la portava a ballar acaba sent el seu marit. Com tots els homes d’allà sempre tenia la seva autoritat i feia el que li veia en gana, no treballava i a vegades pegava a la seva dona. Quan la Xava es quedà embarassada ell decidí fugir ja fart de la situació. La Xava anava i venia en totes les cases, encara que tots sempre se n’aprofitaven. La principal causa de que tothom la volgués era per fer-la prostituta ja que era molt maca. Sempre estar a la boca dels demés era una costum per La Xava. Robatoris, assassinats, lluites, escapant-se de la pasma són algunes de les trames que van succeïnt al llarg de tota la novel.la. Tal i com esmentat abans, la pintura una gran afició per l’autor surt introduïda amb el personatge del Fermí. Un dibuixant que dibuixava molt malament i desconegut per molta gent gràcies a ell la Xava deixa d’estar a la boca de tots i per fi la Xava viu en pau.

Com ja he dit abans un dels punts claus d’aquesta novel.la es la seva estructura i estética.

Per una banda la seva gran descripció dels llocs, lluites, personatges i la veracitat d’aquests ajuda a què el lector l’endinsi en un dels barris més pobres de la Barcelona de principis del s.XX. Montjuic, Portal de Santa Madrona, carrer d’en Trenta claus, la taverna són llocs que et descriu perfectament com són per fora i per dins amb una subtilesa i agilitat excepcional. Tot i la seva gran estructura i agilitat per parlar dels llocs, per contra s’hauria d’esmentar l’argot que utilitza Vallmitjana. En aquest petit fragment es veu clarament la dificultat del significat d’aquest: “-Ei!-cridà el Morata-.On Xales tan corrents?- Vaig al poleio: acabo d’escarbar un parluco. És de là. Té, pinxera: tralla i tot.” Per contrarrestar el llenguatge que es bastant difícil i que costa a vegades de seguir la novel.la, s’hauria de parlar dels noms, més ben dit dels mots que tenen els personatges de Vallmitjana. El Botxinet, La Gravada, el Tripet, La Lloro, El Guenyo..són alguns exemples. Però durant tota la obra tothom té el mateix nom exceptuant La Roseta que acaba dient-se La Xava, protagonista de la novel.la