Per la facilitat d'imaginar.
-Fins i tot sembla mentida que alguna cosa tan senzilla ens preocupi tant
Un problema de cada día.
-Eternos fantasmas gemelos brotando de un solo y único abismo
-"He observat que a Espanya és parla molt del regionalisme, fins al punt de donar-li més importància al que els separa a vostès, els espanyols, uns d’altres, que al que sel’s assembla i caracteritza a tots"
La imatge que donem.
-"Els nacionals d’un país qualsevol -continuava el meu amic- donen una importància extraordinària a les seves singuralitats locals, fins a tal punt d’oblidar per elles la superior unitat que els envolta a tots"
Que la gent només mira per ella mateixa.
- Després de viure temps en
La imatge que donem
-"Qui ho observa amb desinterés i en conjunt- tal com el meu amic observava les diferències regionals d’Espanya,- arribarà també a l’única conclusió de que ambdós es redueixen a la pobresa, a una mateixa incapacitat manifestes.
Que ells mateixos mostren la seva debilitat.
- Cada un d’ells parla malament dels adversaris i proclama els seus propis mètodes com els millors.
El joc brut que s'utilitza.
- Què és més reaccionari a Espanya, el liberalisme o la reacció?
Que al final la gent ja no sap les diferències que hi han.
-Espejismos, nada más que espejismos en la espantosa y única realidad de un inmenso desierto moral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario