Entrevista i perfil Salvador Sostres

Salvador Sostres, un home que entrà a la classe de manera segura i tranquil.la. Un home d’una trentena d’anys que escriu en el diari l’Avui i en dues pàgines webs. Durant el temps que ens explicava la seva manera de veure la vida, l’escriptura, la realitat, llibertat m’anava fent una idea. La idea es que res és el que sembla. Se’ns va presentar de manera molt tranquil.la, sense alçar la veu i sense cap tipus d’autoritat . Un cop vam començar les preguntes la cosa anava canviant: ja fou primer perquè ell havia fet tal introducció que no s’havien que dir-li o pel seu to de veu. Una pregunta va fer que veiéssim l’escriptor més autoritari, més enfadat, impulsiu i va demostrar que no passaria cap i sempre tindria alguna cosa a dir. A tots ens va sorprendre aquesta reacció o al menys a mi, però després d’estona pensant-hi: era el seu joc. Primer va aconseguir portar-nos al terreny on ell volia: agafant la nostra confiança i estar en aquell ambient enganyós: ja fos per la seva intimidació i també perquè el nostre professor de seminari i amic seu, Enric Vila, estigués allà. Després que nosaltres arribéssim al clima perfecte i tranquil: ell ens va fer el seu atac, una gran esbroncada i va sortir la seva personalitat que ens mostra en els seus articles. La nostra ingenuïtat i sencillesa ens va portar a l’error: deixar-nos enganyar.

"HEU DE SABER QUI SOU I COM ANAT PEL MÓN"

A.T: -Sino escrius bé; creus que a base de treballar pot arribar a ser periodista o escriptor?

S.S: Salvador Sostres: -És clar que si! A base de treballar ho pots aconseguir i a més si t’agrada la literatura t’acaba menjant i t’acaba formant.

A.T: -Quin es el primer consell que ens donaries?

S.S: Doncs que heu de saber qui sou i voler com anar pel món

A.T:-Vostè li ha costat molt saber qui era?

S.S:-No, però en aquest món t’has d’anar fent el teu espai i el teu marge de llibertat. En definitiva, a base de treballar et guanyes el respecte de la gent.

A.T:-Desde quin moment va saber que sempre escriuria?

S.S:-Desde els 11 anys ja vaig començar a escriure i ja ho sabia que valia per això.

A.T:-Quants articles escriu al dia?

S.S:-3 articles i no es poca cosa, encara que ho sembli.

A.T:-Que creus que és el que més et caracteritza dels teus articles? Amb quina finalitat els fas?

S.S:-El fil conductor que utilitzo: la meva sensibilitat. La finalitat és fer un bon article i que l’article que faig sempre acabis pensant que és l’últim perquè mai se sap.

A.T:-Creus que tot és qüestió d'estil o de seguir una estructura? Tu com els fas?

S.S:-Jo, la veritat que no segueixo cap estructura, Més que quëstió d’estil diria jo, has d’utilitzar la teva humanitat.

A.T:-Vostè té algun referent?

S.S:-Sí, Josep Pla i Sagarra.

A.T:-T'ha costat molt arribar a treballar a l'Avui i pàgines webs?

S.S:-No. Encara que fins al diari Avui he hagut de passar per altres diaris com El Periódico o La Vanguardia. Però sempre el que he intentat ho he aconseguit. En una de les pàgines webs, el meu blog, el vaig fer perquè tothom tenia un i vaig pensar amb l’Enric que ho podríem provar i així poder posar el que ens vingués en gana i l’altra web va ser perquè m’ho van dir i escric els temes que em donen.

A.T:-Fa un moment más dit que tot el que has intentat ho has aconseguit,en podries dir algun cas?

S.S:-La meva obsessió als 16 anys era treballar amb Josep Maria Puyal. Un dia vaig decidir anar a la cabina del Barça on treballava en Puyal i li vaig dir que volia treballar amb ell; però com sempre passa, ell ni em va fer cas només tenia el meu telèfon. Jo vaig anar a Irlanda i li enviava cartes de com m’anava aquella aventura. Dies després, vaig rebre una trucada: Era ell!Em va dir que dintre d’uns anys treballaríem junts que li havien agradat molt les cartes.(com escrivia). Al cap dels anys vaig acabar treballant amb ell.

A.T:-Has tingut molts problemes en els diaris o les pàgines webs?

S.S:-Una mica de tot. Ha sigut diferents opinions. La més recent va ser just abans d’entrar en Setmana Santa. Vaig escriure un article i que el títol rebia per nom “Òstia vital”. El meu superior em va dir que havia de canviar el títol ja que els propietaris del diari eran ultracatòlics i no els hi va semblar bé que poses aquell títol just arribada la Setmana Santa. En les pàgines webs l’únic problema que em tingut l’Enric i jo és la gent inmadura que posen comentaris innecesaris e insults.

A.T:-Els temes que et donen el diari o la web, els fas objectius o creus que és imposible aconseguir-ho?

S.S:-Ni la objectivitat ni la realitat existeix! Qui digui això es un imbècil! Simplement, nosaltres fem interpretacions del que veiem.

A.T:-El tema que utilitzes més en el teu blog, quin és?

S.S:-Normalment en les noies,la meva mare, germana, gossa…però arriba fins i tal punt que són ninots perquè les acabes utilitzant per a tots els articles.

A.T:-Enten que el sexe femení els hi molesta el que posa en algun dels seus articles?

S.S:-No, a les noies intel.ligents no els hi molesta..

A.T:-Creus que això es per culpa del feminisme et critiquin les noies?

S.S:-Si , a més treu el pitjor d’elles.

A.T:-Sempre se li ha dit que és misògin…

S.S:-Doncs és tot el contrari! Si a mi m’encanten, ja he dit abans que escric molts articles pensant en elles.

A.T:-El fet que escriguis tants articles al dia, creus que és un problema?

S.S:-Si crec que si perquè veus la vida en forma d’article..a més un dia em va passar una cosa..

A.T:-Diguim.

S.S:-Fa temps, m’agradava molt una tia i després de quedar amb ella i tot arribava el gran dia, millor dit la gran nit.Però un article em va jugar una mala passada. Feia molt de temps que tenia un article a mitges i no sabia com acabar. En aquella gran nit, mentre estava amb la noia al meu llit fent les nostres coses, vaig veure molt clar el final del meu article. Això va suposar anarme’n a fer l’article i deixar la noia a mitges.

A.T:-Si, si una mala passada.